Normes generals de progressió i seguretat.
- Informar-se de l’estat de la ferrata, punts d’accés, retorn, característiques i prohibicions d’ús. Algunes Ferratas tenen l’ús restringit per nidificació i altres estan tancades per manteniment o altres causes.
- Informar-se de la previsió meteorològica. Mai pujar en cas de tempestats elèctriques i en cas de pluja, evitar pujar per la ferrata ja que els passos es fan perillosos i els suports esvarosos.
- No s’ha d’abandonar l’itinerari equipat en cap moment per a progressar per altres zones.
- Sempre hem d’estar assegurats al cable d’acer (cable de vida).
- Mai cal assegurar-se en una secció de cable on ja este assegurat un altre escalador.
- En els trams verticals, deixem una secció de cable lliure entre escalador i escalador, ja que en cas de caiguda de l’escalador que va davant no colpejaria contra l’escalador que va per davall.
- L’ideal és estar subjectes amb tres punts de suport, dos mans i un peu o dos peus i una mà a l’hora d’ascendir o progressar horitzontalment.
- Quan ascendim verticalment hem d’intentar realitzar la força de pujada amb les cames, evitant “tirar de braços”.
- Cal progressar amb atenció, evitant la caiguda de pedres, en el cas que ens caiga qualsevol pedra (ja siga xicoteta o gran) avisem a la resta d’escaladors perquè es posen a cobert.
- En general, l’ideal és interpretar els punts de suport de la ferrata, normalment les Ferratas estan equipades (amb escalons) per a recolzar bé els peus i braços, però en molts casos, no hi ha els dits suports i hem d’usar la roca o altres elements de l’entorn.
- Quan progressem verticalment, l’ideal és portar les vagues del dissipador per damunt del braç i assegurar-nos a la següent secció de cable com més prompte millor. Ja que, en cas de caiguda, esta es minimitza. En el cas de portar el dissipador pels peus, quan hem de canviar de secció, si no ho portem a l’altura dels braços ens va a costar prou i inclús haurem de retrocedir un poc per a poder canviar de secció.
- Quan realitzem un canvi de secció, ja siga vertical o horitzontal, mai canviem els dos mosquetons al mateix temps, primer canviem un i després l’altre. Així sempre estem agafats almenys per un mosquetó, al cable de vida.
- L’ús del casc és obligatori en tot el tram equipat i molt recomanable en les baixades fins a arribar a zones segures.
- La tercera vaga o cap d’ancoratge addicional (cinta exprés) , ho utilitzarem en escalons o reunions, per a descansar, disfrutar de la zona i inclús per a ajudar–nos a canviar el dissipador de secció.
Material necessari.
Tot el material tècnic ha d’estar homologat i abans de realitzar l’activitat hi ha comprovar el seu estat i funcionament correcte.
– Casc d’escalada.
– Arnés d’escalada.
– Cap d’ancoratge dissipador per a via ferrata i mosquetons per a vies Ferratas (tipus K).
– Cap curt d’ancoratge addicional (cinta exprés o semblant).
– Guants de ferrata (opcionals, però recomanable).
– Corda semiestática per als rape’ls, la longitud i necessitat de la mateixa dependrà de la ferrata que anem a realitzar i serà del doble com a mínim de la longitud del rapel més llarg.
– Aparell descendedor i mosquetó.
– Telèfon mòbil (en butxaca de la jaqueta o pantaló, de fàcil accés).
– Farmaciola de 1r auxilis.
– Aigua o líquid suficient.
– Calçat adequat per a l’activitat (bótes de muntanya o sabatilles de muntanya).
– Roba còmoda i d’abric, segons l’època de l’any.
– Crema solar.
– Motxilla.
Graduació de les Ferratas.
Hi ha diferents escales, en esta pàgina web, hem utilitzat l’escala Hüsler, que puntua quatre aspectes importants que definixen un itinerari: força requerida, resistència, experiència en muntanya i aspectes psicològics.
El resultat en estos ítems ens indicarà en quin nivell de dificultat hem de catalogar la via ferrata.
– K1 (fàcil)
– K2 (poc difícil)
– K3 (quelcom difícil)
– K4 (difícil)
– K5 (molt difícil)
– K6 (extremadament difícil)